ELS SOMNIS DE LA RAÓ

Imaginem l’estrèpit d’una porta esbombada en plena matinada. Imaginem un home que, encegat per la foscor d’una caputxa, ha d’intuir la successió d’esdeveniments que l’han de dur a l’infern il•luminat de la Lubianka: el ferm arrossegar a través d’un passadís compost de perfectes simetries; el lent descendir per l’estreta escala fins a sentir la cremor de la neu damunt dels peus descalços; la dringadissa esmorteïda d’unes claus precedint el grinyolar d’una porta a l’obrir-se. El rodar del camió li produeix sensacions contradictòries. Sap que aquell viatge és el principi d’un punt i final que no cessa d’imaginar. Més li convindria no pensar: els somnis de la raó produeixen monstres.